quan esperes a fer el que el teu cos et demana insistent
mes al teu interior creix l'arrel que amagada resisteix
saps que tens solució
pero no trobes quan pot ser el moment
pensa que tot té un lloc un espai i l'error a ningú serveix
en quin moment veus l'hora adequada
que el teu instint torni a mostrar la cara
es massa il.lus creure que no hi ha res que res que no es pugui parar
i quan et miro els ulls no veig res mes
que un gran desig de sortir i no pensar en res
sento que explotes per dins a poc a poc
i veig com crides
VIVA ESPAÑA!
tobalstyl0
lunes, 12 de julio de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

No hay comentarios:
Publicar un comentario